CONVENI CITIS
INTRODUCCIÓ
APLICACIÓ INTERNACIONAL
APLICACIÓ EN LA UE
APLICACIÓ A ESPANYA
INTRODUCCIÓ
El Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre, més conegut com a Conveni CITIS (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora), cerca preservar la conservació de les espècies amenaçades de fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç.
Va ser signat a Washington el 3 de març de 1973 per 21 països entrant en vigor en 1975. En l'actualitat s'han adherit 183 països, denominats Parts, és a dir, gairebé tots els països del món formen part de la Convenció. L'adhesió d'Espanya al Conveni CITIS es va efectuar el 16 de maig de 1986.
El Conveni CITIS funciona com un instrument de política comercial internacional establint una xarxa mundial de controls del comerç internacional d'espècies silvestres amenaçades i dels seus productes, exigint la utilització de permisos oficials per autoritzar el seu comerç. La protecció s'estén als animals i plantes, vius o morts, les seves parts, derivats o productes que els continguin; és a dir, també es protegeixen productes com a pells, ivoris, closques, instruments musicals, llavors, extractes per a perfumeria, etc. elaborats a partir d'espècimens d'espècies regulades pel Conveni.
L'objectiu és assegurar que el comerç internacional d'espècimens d'animals i plantes d'origen silvestre sigui sostenible i no posi en perill la seva supervivència. Això suposa essencialment prohibir el comerç de les espècies en perill d'extinció i regular el comerç de les espècies amenaçades o en perill d'estar-ho.
Per al funcionament del Conveni, existeixen dos òrgans:
- La Conferència de les Parts, òrgan superior del Conveni. Reuneix a tots els Estats Contractants del Conveni (països Parteix o Parts) almenys una vegada cada 2 o 3 anys en sessió ordinària. També pot reunir-se en sessió extraordinària a sol·licitud de, almenys, un terç de les Parts. El treball de la Conferència de les Parts es complementa amb el suport dels Comitès Tècnics: Comitè Permanent, Comitè de Fauna i Comitè de Flora.
- La Secretaria del Conveni CITIS, administrada per les Nacions Unides, té la seva seu en Ginebra (Suïssa) i està finançada per les aportacions de les Parts. La Secretaria actua com a agent d'enllaç per als intercanvis d'informació entre els diferents Estats i amb altres autoritats i organitzacions.
El Conveni estableix la necessitat d'obtenir permisos d'exportació al país d'origen i, en alguns casos, permisos d'importació al país de destinació previs a l'intercanvi dels exemplars. També contempla l'emissió de certificacions per a les excepcions previstes en el Conveni. A més, el Conveni permet la possibilitat d'aplicar legislacions nacionals més estrictes, com és el cas aplicat per la Unió Europea.
L'objectiu final del Conveni CITIS és contribuir a garantir que el comerç internacional d'animals i plantes silvestres sigui legal, sostenible i trazable. El sistema de permisos i certificats establert permet que tota mercaderia CITIS es trobi perfectament documentada i es conegui el seu origen, destinació i motiu pel qual es comercialitza.
El Conveni estableix, a més, la necessitat de, entre altres accions de control:
- Nomenar una o més Autoritats Administratives.
- Nomenar una o més Autoritats Científiques.
- Establir els punts d'introducció autoritzats per cada País Parteix.
APLICACIÓ INTERNACIONAL
El Conveni protegeix a més de 38.000 espècies que estan recollides en tres Apèndixs que es revisen periòdicament. D'elles aproximadament 32.300 són de plantes (85%) i 6.000 són d'animals (15%). El 97% de les espècies estan incloses en l'Apèndix II.
Apèndix I: inclou les espècies d'animals i plantes sobre les quals pesa un major perill d'extinció. El comerç d'aquestes espècies capturades o recol·lectades en els seus hàbitats naturals està prohibit i només es permet sota circumstàncies excepcionals, per exemple, per a la recerca científica. En aquest cas, pot autoritzar-se el comerç concedint un permís d'exportació (o certificat de reexportació) i un permís d'importació.
Apèndix II: inclou les espècies que, si bé en l'actualitat no es troben en perill d'extinció, podrien arribar a estar-ho tret que es controli estrictament el seu comerç. Inclou també espècies d'aparença similar a altres incloses en els Apèndixs CITIS a fi de garantir un millor control de les protegides. El comerç d'animals i plantes, capturats o recol·lectats en el mitjà silvestre, i nascuts en captivitat o reproduïts artificialment, està permès si es compleixen certs requisits. En aquests casos és necessari un permís d'exportació o un certificat de reexportació.
Apèndix III: inclou les espècies subjectes a reglamentació dins del territori d'un país Parteix el qual necessita la cooperació dels altres països per impedir o restringir la seva explotació. Es precisa un permís d'exportació CITIS quan l'espècimen és originari del país que ha sol·licitat la inclusió d'aquesta espècie en l'Apèndix III, o un certificat d'origen expedit per l'Autoritat Administrativa CITIS del país exportador, o re-exportador, en la resta dels casos.
ESMENES
El Conveni contempla dos tipus d'esmenes: als Apèndixs i al text de la Convenció.
Les esmenes als Apèndixs I i II (Article XV del Conveni) es decideixen en les Conferències de les Parts que tenen lloc cada 2 o 3 anys i que reuneixen a tots els països Parteix. Entren en vigor per a totes les Parts 90 dies després de la reunió. Les esmenes a l'Apèndix III les decideix cada país Parteix per a les espècies que són originàries del seu propi país; aquestes poden decidir-se a qualsevol moment i les publica la Secretaria CITIS com a Notificacions a les Parts a la seva pàgina web.
Les esmenes al text de la Convenció es regulen d'acord a l'Article XVII i entren en vigor 60 dies després que dos terços dels Estats que eren Parts del Conveni CITIS el dia de l'aprovació hagin dipositat els seus instruments d'acceptació a aquestes esmenes. En aquest moment entren en vigor únicament per als Estats que haguessin acceptat l'esmena (independentment de la data en què s'haguessin convertit en Part en la Convenció). No obstant això, el text esmenat s'aplica automàticament a qualsevol Estat que es converteixi en Part després de la data d'entrada en vigor de l'esmena.
El text de la Convenció CITIS s'ha esmenat en dues ocasions denominades pels llocs on van tenir lloc aquestes Conferències de les Parts: esmena de Bonn (1979) i esmena de Gaborone (1983).
Aquí pot consultar el text complet del Conveni CITIS incloent les dues esmenes aprovades.
Esmena de Bonn:
En 1979, en la primera reunió extraordinària de la Conferència de les Parts (Bonn, Alemanya), es va esmenar el paràgraf 3 a) de l'Article XI perquè la Conferència pogués adoptar disposicions financeres. Aquesta esmena va entrar en vigor el 13/04/1987.
Esmena de Gaborone:
El dia 30/04/1983 la Conferència de les Parts, en una reunió extraordinària celebrada a Gaborone (Bostwana), va adoptar una esmena a l'Article XXI de la Convenció que va suposar l'addició de cinc paràgrafs (del 2 al 6). Aquesta esmena brinda l'oportunitat que les organitzacions d'integració econòmica regional, com és el cas de la UE, s'adhereixin a la Convenció.
El dia 30/09/2013, trenta anys després de l'adopció de l'Esmena de Gaborone, Costa Rica va presentar el seu instrument d'acceptació i, en conseqüència, 54 dels 80 Estats que eren Parts del Conveni CITIS el 30/04/1983 (és a dir, dos terços d'ells) han acceptat l'esmena. Això suposa que aquesta va entrar en vigor el 29/11/2013 per aquests 54 Estats, així com pels 43 Estats que es van convertir en Parts en la CITIS després del 30/04/1983 i que van acceptar l'esmena. No obstant això, en l'actualitat uns 80 Estats Parteix no l'han acceptat.
Espanya va presentar instrument d'acceptació de l'esmena de Gaborone el 15/01/1991 i, per tant, va entrar en vigor de forma general per als Estats membres de la UE el 29/11/2013.
APLICACIÓ EN LA UE
La Unió Europea (UE) ve aplicant les disposicions del Conveni CITIS des de 1982, data en què va entrar en vigor la primera legislació comunitària que aplicava la Convenció. Aquesta s'aplica per igual en tots els Estats Membres i no nacionalment hagut de, principalment, als següents motius:
- La reglamentació de comerç exterior és competència exclusiva de la UE, d'acord amb la política comercial comuna acordada entre els Estats membres.
- La Unió Duanera suposa l'absència de controls fronterers sistemàtics entre els Estats Membres i, per tant, la lliure circulació de mercaderies entre ells.
Existeix una política comuna sobre medi ambient, així com una legislació comuna sobre la protecció i la conservació d'espècies autòctones en la UE.
En l'actualitat, l'aplicació en la UE, i per tant a Espanya, del Conveni CITIS es duu a terme mitjançant el Reglament (CE) nº 338/97 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d'espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, i mitjançant el Reglament d'execució, Reglament (CE) nº 865/2006 de la Comissió de 4 de maig de 2006, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (CE) 338/97. A l'apartat de “Legislació” d'aquesta pàgina web pot trobar informació més detallada.
Aquests Reglaments representen la voluntat de la UE d'uniformitzar l'aplicació del Conveni CITIS entre els Estats membres i en les seves activitats comercials amb tercers països, tot això amb la finalitat de garantir suficient protecció a les espècies de fauna i flora silvestre a través del control del seu comerç. Això suposa, en molts casos, mesures comercials més estrictes i les fan extensives a diverses espècies no protegides pel propi Conveni CITIS. Així, la UE exigeix determinats documents per a la importació que el Conveni CITIS no exigeix, i pot prohibir o restringir la importació de certes espècies i/o orígens, tot i que el país d'origen o de procedència hagi autoritzat la seva exportació. Això últim es concreta en la publicació periòdica d'un Reglament (denominat Reglament de suspensions) de la UE pel qual es prohibeix la introducció en la Unió d'espècimens de determinades espècies de fauna i flora silvestres.
Encara que els Reglaments de la UE en matèria CITIS són d'aplicació directa en els Estats membres, certes disposicions han de ser traslladades mitjançant l'adopció de legislació nacional en els temes que són sobirania de cada Estat membre, com el procediment sancionador.
Les espècies es classifiquen en el Reglament (CE) nº 338/97 en quatre Annexos en funció del grau de protecció que se'ls aplica en ordre decreixent: A, B, C i D. Els Annexos que recullen les diferents espècies protegides s'actualitzen i es publiquen en un Reglament de la UE. Per a més informació consulti l'apartat de “Legislació”.
- Annex A: inclou totes les espècies incloses en l'Apèndix I del Conveni CITIS, algunes espècies de l'Apèndix II del CITIS, algunes espècies de l'Apèndix III del CITIS i algunes espècies que no estan en CITIS (en la seva majoria espècies autòctones d'un o més Estats membres de la UE).
- Annexo B: inclou les altres espècies de l'Apèndix II del CITIS, algunes espècies de l'Apèndix III del CITIS i algunes espècies no CITIS.
- Annex C: inclou la resta d'espècies de l'Apèndix III del CITIS no incloses en els Annexos A o B, excepte certes espècies de l'Apèndix III per les quals els Estats Membres de la UE han formulat una reserva.
- Annex D: no té equivalent en els Apèndixs del Conveni i en ell s'inclouen espècies per les quals es desitja controlar el nivell d'importació en la UE ja que podrien complir els requisits necessaris per a la seva inclusió en algun dels altres Annexos. La majoria són espècies no CITIS, així com aquelles de l'Apèndix III per les quals els Estats membres de la UE han formulat una reserva.
La reglamentació de la UE aplica condicions d'importació més estrictes per a les espècies dels Annexos A i B que per a les corresponents dels Apèndixs I i II de la Convenció. Per això, es requereixen permisos d'importació els quals es concedeixen quan s'estima que el comerç per a l'espècie originària de la població en qüestió és sostenible. A més, existeixen requisits addicionals per a l'allotjament i el transport dels espècimens vius i s'apliquen restriccions més exhaustives per al comerç intern d'espècies de l'Annex A. Així mateix, els Estats membres poden adoptar mesures nacionals addicionals en temes de biodiversitat i conservació de les espècies, disposicions veterinàries i fitosanitàries, cura i benestar dels animals, regulacions duaneres, etc.
Per tant, els Annexos CITIS de la UE impliquen diferents nivells de protecció segons es tracti de:
- Espècies protegides pel Conveni CITIS.
- Espècies no protegides pel Conveni CITIS en perill d'extinció.
- Especies similares cuya inclusión facilita el control de especies en peligro de extinción.
- Espècies amb el major grau de protecció que atorguen la Directiva sobre Aus Silvestres i la Directiva Hàbitats de la UE.
- Espècies per les quals s'ha comprovat que la seva introducció en el mitjà natural de la UE constitueix una amenaça ecològica per a certes espècies de fauna i flora autòctones.
Les activitats d'importació, exportació o reexportació en la UE d'espècimens inclosos en els apèndixs I, II o III del Conveni CITIS i/o en els Annexos de la reglamentació de la UE només poden realitzar-se a través d'una de les duanes habilitades per a això. En aquests Punts d'Inspecció Fronterera han d'efectuar-se els controls d'inspecció i despatx duaner previs a l'entrada o sortida de la UE de les mercaderies CITIS.
La Comissió UE publica a la seva pàgina web el llistat dels punts d'entrada/sortida autoritzats de la UE, denominats Punts d'Introducció Fronterera (PIFs).
Es recomana també consultar la Guia elaborada per la Comissió UE per als punts d'entrada CITIS (disponible en anglès a la mateixa web de la Comissió).
APLICACIÓ A ESPANYA
Amb la publicació del Reial decret 986/2021, de 16 de novembre, pel qual s'estableixen mesures d'aplicació del Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS), fet a Washington el 3 de març de 1973, i el Reglament (CE) nº 338/97, del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d'espècies de fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, des del dia 2 de gener de 2022 les autoritats encarregades de la gestió del Conveni CITIS a Espanya són les següents:
- Autoritat administrativa:
Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
Direcció general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació
Sotsdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina
Plaza Sant Joan de la Creu S/N, 28071 Madrid
Telèfon: +34 915976056
Correu electrònic: bzn-cites@miteco.es
- Autoritat científica:
Ministeri de Ciència i Innovació
Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid
C/ José Gutiérrez Abascal, 2, 28006 Madrid
Telèfon: +34 914111328
Correu electrònic: autoridadcites@mncn.csic.es